Congost de Lumbier
El sender que va ser via de tren, el riu que triga segles a obrir-se pas
Sortiu de Ttipiaenea amb l'esmorzar fet i les botes al maleter. La carretera travessa la Conca de Pamplona, passa per Tafalla i comença a canviar: els camps es van arrugant, els barrancs es fan més profunds, i en quaranta minuts arribeu a Lumbier sabent que el paisatge que ve és diferent de tot el que heu vist abans.
El congost de Lumbier no s'anuncia. Aparqueu, creueu una reixa de fusta i de sobte sou al fons d'un canyó: parets de roca de cent metres a cada costat, el riu Irati corrent net i fred als vostres peus, i els voltors —sempre els voltors— planejant sense esforç per damunt de tot.
Camines sobre les vies del tren
El que avui és un camí de terra compacta va ser, entre 1911 i 1955, la via del Tren de l'Irati: una locomotora de vapor de via estreta que travessava el canyó carregada de fusta des de la Selva d'Irati fins a Pamplona. Quaranta anys d'història industrial amagats dins d'un paisatge que sembla intacte de sempre.
El tren va desaparèixer, però el traçat va quedar. El sender entra al congost per on entrava la locomotora, creua els dos túnels que la companyia va foradar a la roca calcària —foscos, frescos, amb aquella olor de pedra humida que tenen els llocs que no veuen el sol— i surt a l'altre extrem del canyó amb el riu a la dreta i les parets verticals tan a prop que gairebé les podeu tocar amb els braços estesos.
Són dos quilòmetres d'anada. La majoria de la gent va i torna tranquil·lament en una hora i mitja, amb parades per mirar amunt cada vegada que un voltor passa prou a prop com per sentir l'aire entre les seves plomes.
El congost d'Arbayún i els senyors de l'aire
A vint minuts en cotxe, el riu Salazar ha fet amb la pedra el mateix que va fer l'Irati: obrir-se pas a través d'ella durant milions d'anys fins a deixar un canyó que fa vertigen mirar-lo des de dalt. El congost d'Arbayún no es recorre a peu des de dins: es contempla des dels miradors de la vora, amb els voltors comuns volant a l'altura dels ulls.
A Arbayún viu la colònia de voltors comuns més gran de Navarra: més de quatre-centes parelles nien a les parets verticals del canyó. Si hi aneu a primera hora del matí, els veieu enlairar-se un a un a mesura que el sol escalfa la roca i les tèrmiques comencen a pujar. És el tipus d'espectacle que no necessita explicació ni guia: poseu els ulls al cel i ja està.
De tornada amb sorra del riu a les botes
La baixada a la realitat és suau. Sortiu del canyó amb aquell silenci que deixen els llocs grans, la canalla discuteix sobre quin dels túnels era més fosc, i algú proposa parar a Lumbier a prendre alguna cosa abans de tornar.
Ttipiaenea és a quaranta minuts. La tarda a la casa té una altra textura després d'un dia així: la llar de foc, el sopar lent, i la sensació que el dia ha donat per molt més del que semblava en sortir al matí.
Com arribar-hi des de Ttipiaenea
- Distància40 km · 38 min en cotxe
- RutaNA-150 → AP-15 → Sortida Lumbier
- Congost de Lumbier2 km plans, anada i tornada · 1–1,5 h
- Congost d'ArbayúnMirador a 20 min de Lumbier per la NA-178
- DificultatMolt baixa · Apte per a cotxets i cadires de rodes
- Amb canallaSí, ideal; els túnels són el moment estrella