Donostia
De l'altiplà navarrès al mar Cantàbric en menys d'una hora
Sortiu de Ttipiaenea després d'esmorzar. L'autopista travessa la Conca de Pamplona, puja a poc a poc cap al Belate i en algun moment, entre revolt i revolt, el verd canvia de to: ja no és el verd sec de l'altiplà navarrès sinó el verd brillant del País Basc, el verd que vol dir que el Cantàbric és a prop.
Cinquanta-cinc minuts després de sortir de casa, el cotxe envolta un últim turó i la badia de La Concha apareix sencera, de cop, blava sota la llum del matí. Hi ha gent que fa anys que viu a Pamplona i encara se li escapa un «ostres» el primer cop que la veu. No exageren.
El laberint de les millors barres del món
Aparqueu i entreu a la Part Vella a peu. Els carrers són estrets, els edificis alts i els bars obren des de les nou del matí amb les barres plenes de pintxos acabats de fer. No es pot triar malament: a la Part Vella és gairebé impossible menjar malament.
El carrer de la Pescadería, el carrer 31 de Agosto i la plaça de la Constitución amb els seus balcons numerats —eren els palcos per veure les curses de braus— formen un laberint que us entretindrà més temps del que us penseu. La canalla es queda mirant les barres de pintxos amb els ulls oberts. Les parelles es perden expressament.
Al fons de la Part Vella, la Basílica de Santa María del Coro tanca la perspectiva amb la seva façana barroca. No cal entrar-hi, tot i que val la pena: un d'aquells interiors que recordes encara que no siguis especialment religiós.
Les barques que fan olor de mar de debò
El port de Sant Sebastià és als peus de la muntanya Urgull, a l'extrem oriental de la badia. Hi ha barques de pesca encara actives, gavines que no demanen permís i una llotja on, a primera hora del matí, els pescadors descarreguen el que el Cantàbric els ha donat.
Des del passeig que voreja el port, el Crist de la muntanya Urgull es retalla sobre el cel. A l'esquerra, La Concha s'estén en semicercle perfecte, amb l'illa de Santa Clara al centre com un punt flotant enmig del blau. És la postal, sí. Però ser-hi dret vivint-la és una altra cosa.
Si el dia ho permet —i a Sant Sebastià ho permet més sovint del que la fama de la pluja basca faria creure— la canalla voldrà baixar a la platja de La Concha. Porteu roba de recanvi i temps de sobra.
El museu d'on la canalla no vol marxar
Al Parc Tecnològic de Miramón, a deu minuts del centre, hi ha el Museu de la Ciència de Sant Sebastià: l'Eureka! Zientzia Museoa. Dues-centes instal·lacions interactives distribuïdes en tres plantes sobre física, biologia, matemàtiques i tecnologia. La mena de museu on ho pots tocar tot.
La canalla triga vint minuts a entrar en mode d'exploració total i no en surt fins que la traieu. Les persones adultes també. Hi ha experiments amb llum, amb so, amb el cos humà, amb l'univers. I hi ha un planetari —sessions cada hora— on et reclinen a la butaca, apagues el telèfon i el cel de Navarra et cau a sobre en quatre dimensions.
Si veniu amb mainada, l'Eureka! converteix el dia a Sant Sebastià en una cosa que recordaran durant setmanes. I si no, també.
Com arribar-hi des de Ttipiaenea
- Distància85 km · 55 min per AP-15 + AP-1
- AparcamentPàrquing subterrani a la Zurriola o al Kursaal
- Part VellaA peu des del pàrquing · 5 min
- PortPaseo del Muelle · al costat de la Part Vella
- Eureka!Paseo Mikeletegi 43 · Parc de Miramón · 10 min en cotxe des del centre
- Eureka! horariDt–Dg 10:00–20:00 · Tancat dilluns
- Eureka! entrada~14 € adults · ~9 € infantil · Planetari a part
