Vall del Baztán
Verda, misteriosa, irrepetible
Sortiu de Ttipiaenea amb temps. El Baztán no és un lloc on s'hi va amb pressa. La carretera creua el port de Velate —corbes lentes, fagedes a banda i banda, núvols que de vegades baixen fins a l'asfalt— i de cop la vall s'obre als vostres peus: verda, infinita, esquitxada de masies blanques amb teulada de pissarra grisa. És un d'aquells moments que et fan parar el cotxe encara que no hi hagi lloc per aparcar.
El verd més verd que has vist a la vida
El Baztán és humit, fresc, sempre lleugerament embolcallat de boirina al matí. Els seus prats són d'un verd que no sembla real, del tipus que apareix a les fotografies d'Irlanda o Nova Zelanda i que un pensa que és cosa del filtre.
Aquí no. Aquí és així de debò. Les vaques pasturen als marges de la carretera. Els rius baixen cristal·lins entre falgueres. I els pobles —Elizondo, Arizkun, Erratzu— tenen aquella calma dels llocs que no necessiten demostrar res.
Per a les famílies, la vall és un descobriment continu: un riu on ficar els peus, un molí abandonat, una vaca que s'acosta a la tanca. Per a les parelles, és aquell racó d'Europa que pensàveu que no existia tan a prop.
Pedra, història i un pastís que mereix el viatge
Elizondo és la capital de la vall: cases de pedra amb balcons de fusta, el riu Baztan travessant el centre, bars que obren d'hora i fan olor de cafè de matí. És el tipus de poble on entres a fer un mos i et quedes dues hores sense adonar-te'n.
La canalla pot córrer per la plaça mentre les persones adultes prenen alguna cosa mirant el riu. No hi ha museus que obliguin a estar en silenci ni horaris a complir. Només el plaer d'estar-hi.
A prop, les Coves de Zugarramurdi guarden la història —i la llegenda— de les bruixes de Navarra. Un relat que als infants els encanta i que a les persones adultes els recorda que aquesta vall té capes i capes d'històries enterrades.
Arribar a Ttipiaenea quan el sol comença a baixar
La tornada per Velate, quan el sol comença a baixar i les boires de la vall pugen lentament, és una d'aquelles escenes que no s'obliden. La carretera serpenteja entre faigs, la llum es torna ataronjada, i algú del cotxe diu "quan tornem?"
Ttipiaenea apareix en doblar la corba. La llum de la cuina encesa. El jardí quiet. I la sensació que el dia ha valgut cada quilòmetre.
Com arribar-hi des de Ttipiaenea
- Distància58 km · 58 min pel port de Velate
- RutaNA-121 direcció Irún → Port de Velate → Elizondo
- AlternativaTúnel de Belate (més ràpid, menys paisatge)
- DificultatCap · Ideal per a qualsevol època de l'any
- Amb canallaPerfecte; les coves de Zugarramurdi són un èxit
